Abans que arribi l’alemany

(2016)

Sinopsi

Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer.

La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.

Text guanyador del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.

Fitxa artística

Intèrprets: Muntsa Alcañiz i Pedro Mas

Autoria: Marta Barceló

Direcció: Joan Fullana

Escenografia, il·luminació i vestuari: Xesca Salvà

Il·luminació: Joan Fullana

Espai sonor: Jaume Reus

Producció: En Blanc

Producció executiva. Joana M. Peralta

Fotografia: Massay

Comunicació: Estela Morón

Extacte de crítiques

“Uno sale del coqueto Mar i Terra, transformado para esta representación, con las lágrimas asomándole a los ojos. Las ovaciones de los espectadores […] resultaban sobradamente elocuentes de la calidad del espectáculo”

Francesc M. Rotger, Diario de Mallorca

“Teatralment és brillant, aquesta aproximació a la malaltia, que un cop diagnosticada és una amenaça irreversible. ‘Abans que arribi l’alemany’ –títol irònic, però no frívol-, s’anticipa al desenllaç, a l’oblit, i resulta fascinant.”

Javier Matesanz, FanCultura

“Una historia que nos habla del Alzheimer pero, sobre todo, de vivir plenamente, de respeto, de dignidad. […] Es un texto inteligente que no cae en el tópico y que trata el tema con delicadeza y ternura, pero sin ahorrarnos nada”.

Nicolás Larruy, EspectaculosBCN.com

“Un text hàbilment tocat per l’humor i per les ganes de viure. Una esplèndida Muntsa Alcañiz l’omple de veritat i d’emocions […] amb una encertada posada en escena de Joan Fullana.”

Santi Fondevila, Time Out Barcelona

“És un cant silent a la possibilitat de viure amb plenitud els darrers instants”.

Jordi Bordes, Recomana.cat

“Extraordinària Muntsa Alcañiz, […] gran versatilitat de Pedro Mas, […] acurada direcció de Joan Fullana”

Miquel Gascón, blog Voltarivoltar.com

“És un tema tan delicat que no es pot tocar sense una consciència molt clara de sensibilitat i també fent que les gotes d’humor que hi ha incorporades intentin amorosir la transcendència de la situació que viu el personatge i que segurament molts espectadors veuran com un reflex”.

Andreu Sotorra, Recomana.cat

Tràiler: